Factors que afecten la poliacrilamida

May 03, 2025

Deixa un missatge

La viscositat de la solució de poliacrilamida reflecteix principalment la resistència a la fricció interna generada pel flux o el moviment relatiu entre les molècules líquides. La resistència a la fricció interna està relacionada amb l’estructura del polímer, les propietats del dissolvent, la concentració de la solució i la temperatura i la pressió. Com més gran sigui el seu valor, més gran és la viscositat de la solució.
1. L’efecte de la temperatura sobre la viscositat de la poliacrilamida

La temperatura és un reflex de la intensitat del moviment tèrmic irregular de les molècules. El moviment de les molècules ha de superar la interacció entre molècules i la interacció entre molècules, com ara enllaços intermoleculars d’hidrogen, fricció interna, difusió, orientació a la cadena molecular, enredament, etc., afecten directament la viscositat. Per tant, la viscositat de les solucions de polímer canviarà amb la temperatura. L’efecte del canvi de temperatura sobre la viscositat de les solucions de polímer és significatiu. La viscositat de la solució de poliacrilamida disminueix amb l’augment de la temperatura. El motiu és que les partícules de fase dispersa de la solució de polímer s’enreden entre elles per formar un polímer d’estructura de xarxa. Com més gran sigui la temperatura, més fàcil és destruir l'estructura de la xarxa, de manera que la seva viscositat disminueix.
2. Efecte del temps d’hidròlisi sobre la viscositat de la poliacrilamida
La viscositat de la solució de poliacrilamida canvia amb l’extensió del temps d’hidròlisi. Com més curt sigui el temps d’hidròlisi, més baixa és la viscositat, que pot ser degut al fet que el polímer no ha tingut temps de formar una estructura de xarxa; Si el temps d’hidròlisi és massa llarg, la viscositat disminueix, que es deu a l’afluixament de l’estructura de la poliacrilamida a la solució. Després que la poliacrilamida parcialment hidrolitzada es dissol en aigua, es dissocia en macromolècules carregades negativament. La repulsió electrostàtica entre molècules i la repulsió anionica entre diferents segments de cadena de la mateixa molècula fa que les molècules s’estenguin en la solució i puguin fer que les molècules s’enredin entre elles. És per això que la poliacrilamida parcialment hidrolitzada pot augmentar significativament la viscositat de la seva solució.
3. Efecte de la mineralització sobre la viscositat de la poliacrilamida
The number of cationic groups in the molecular chain of polyacrylamide is larger than that of anionic groups, the net charge is larger, and the polarity is larger. H2O is a polar molecule. According to the principle of like dissolves like, the polymer has good water solubility and high intrinsic viscosity. With the increase of mineral content, the positive electrostatic charge is surrounded by anions to form an ionic atmosphere, which combines with the surrounding positive electrostatic charge, and the polarity of the polymer solution decreases and the viscosity decreases. With the increase of mineral concentration, the positive and negative ion groups form intramolecular or intermolecular hydrogen bond association (causing the solubility of the polymer in water to decrease). At the same time, the added salt ions shield the positive and negative charges, break up the association between positive and negative ions, and destroy the formed salt bonds (causing the solubility of the polymer in water to increase). These two effects compete with each other, so that the viscosity of the polymer solution remains small at a higher salt concentration (>0. 06 mol\/l).
4. Efecte del pes molecular sobre la viscositat de la poliacrilamida
La viscositat de la solució de poliacrilamida augmenta amb l’augment del pes molecular de polímer. Això es deu al fet que la viscositat de la solució de polímer es genera per la interacció entre molècules durant el moviment molecular. Quan la massa molecular relativa del polímer és d’uns 106, les bobines de polímer comencen a interpenetrar -se, cosa que és suficient per afectar la dispersió de la llum. Quan el contingut és lleugerament superior, l’enredament mecànic és suficient per afectar la viscositat. Quan el contingut és força baix, la solució de polímer es pot considerar com una estructura de xarxa i l’enredament mecànic i els enllaços d’hidrogen entre les cadenes formen els nodes de la xarxa. Quan el contingut és més elevat, la solució conté molts punts de contacte de la cadena de cadena, fent que la solució de polímer sigui similar al gel. Per tant, com més gran sigui la massa molecular relativa del polímer, més fàcil és que les molècules formin enredaments de cadena i més gran sigui la viscositat de la solució.

Enviar la consulta
Poseu -vos en contacte amb nosaltresSi teniu alguna pregunta

Podeu contactar amb nosaltres a través del telèfon, el correu electrònic o el formulari en línia a continuació . El nostre especialista es posarà en contacte amb vosaltres en breu .

Poseu -vos en contacte ara!